Educar en l'esforç

Educar en l'esforç

Els nens busquen fer allò que més fàcil els resulta i quan alguna cosa els costa una mica més es bloquegen, s'enfaden o directament deixen de d'intentar-ho.


Això vol dir que necessiten que se'ls orienti i ajudi amb allò que els pugui suposa més complicat i sobretot és important ensenyar-los a esforçar-se.


- El primer que hem de fer per educar els nens en l'esforç és motivar-los. El nen per poder voler fer alguna cosa necessita motivació. Això és el que li va a moure a voler fer-ho i sobretot a esforçar-se. Sense motivació no hi ha acció. Si entén què és el que va a fer i el que això li pot aportar serà més senzill el que el realitzi amb ganes i, com a conseqüència, que ho aconsegueixi.


- Serà també important fer-li veure que les coses no són fàcils i, per tant, no s'aconsegueixen a la primera. Ajudar-lo a intentar-ho sense rendir-se. Per això, és molt important estar al seu costat quan ho està intentant. Si se sent sol durant la seva lluita serà molt probable que tendeixin a respondre de manera instintiva amb la comoditat i deixin de lluitar per aconseguir-ho. És important, fer-li veure que no passa res perquè no ho hagi aconseguit a la primera però que ho aconseguirà. Donar-los pautes perquè pugui seguir intentant-ho. Ajudar-lo a canviar la manera en què està intentant aconseguir-ho. Quan alguna cosa no funciona s'ha de canviar. Si s'està intentant d'una manera concreta i d'aquesta manera no s'aconsegueix caldrà pensar un altre sistema. Als nens això els sol costar, tendeixen a tornar a repetir la mateixa manera o camí que estaven realitzant per aconseguir alguna cosa. Els costa pensar plans o camins alternatius. Cal fer per ajudar-los en aquesta situació.



- No fer-ho per ell. Una tendència dels pares és fer ells el que el nen no pot. Quan alguna cosa li costa, en comptes de donar-li pautes perquè el pugui aconseguir, els pares tendeixen a fer-lo directament ells. Sol costar veure'ls patir o esforçar-se massa per alguna cosa i per això se'ls evita el sofriment o esforç. I, en algunes ocasions, també se sol tendir a substituir, és a dir, a fer-ho per ells, quan es vol realitzar ràpid per falta de temps o de paciència dels pares, o fins i tot quan es vol evitar algunes conseqüències del que suposa que els nens ho intentin com, per exemple, el fet que puguin embrutar més que si ho fessin directament els pares. Això no és positiu per al nen ja que implica que no aprèn com realitzar-sinó que se li dóna fet. Se li educa, per tant, en la comoditat i no en l'esforç.


- Ajudar-los a veure la compensació de l'esforç. Als nens els costa veure que l'esforç valgui la pena. No veuen més enllà de l'aquí i l'ara, per tant, amb l'única amb la qual cosa queden és amb el que els està suposant, el sacrifici, esforç, la lluita. Però no veuen més enllà ni la satisfacció en si d'aquest esforç. Per a això, és important posar-li, inicialment, en situació d'èxit. És a dir, plantejar-li una situació en què sapiguem que seran capaços d'aconseguir-la amb cert esforç però no massa, de tal manera, que vegin que l'esforç que han realitzat els ha compensat i això els ha fet sentir-se feliços. Que aprenguin que el que produeix felicitat no només és el aconseguir les coses sinó l'esforç en si mateix. A partir d'aquí, a l'haver-ho experimentat per si mateixos serà més fàcil que vulguin tornar a intentar-ho i que no els import haver de esforçar-se per alguna cosa per aconseguir-ho.

Go back to news